Segons el budisme, no hi ha un relat de la creació en el sentit tradicional. El budisme no creu en un déu creador o en una creació divina. En lloc d’això, el budisme ensenya el concepte de l’interdependència i la impermanència de tots els fenòmens.

Segons la doctrina budista, tots els fenòmens sorgeixen a causa de causes i condicions anteriors. No hi ha un principi o origen absolut, sinó que tots els fenòmens són el resultat de múltiples factors i condicions que interactuen entre si.

Aquesta visió de la creació és coneguda com a “origen dependent” o “origen condicionat”. Segons aquesta perspectiva, tots els fenòmens són impermanents i estan subjectes al canvi constant. No hi ha una entitat o força superior que hagi creat l’univers o els éssers vius.

En lloc de centrar-se en la creació del món, el budisme posa èmfasi en la comprensió de la naturalesa de l’existència i en la superació del sofriment a través de la pràctica dels ensenyaments de Buda. El budisme ensenya que tots els éssers vius estan subjectes al cicle de samsara, el qual implica el naixement, la mort i el renaixement en diferents formes de vida. L’objectiu final del budisme és aconseguir la il·luminació i alliberar-se d’aquest cicle de renaixements.