Segons l’hinduisme, el relat de la creació és conegut com a “Hiranyagarbha”, que significa “l’ou d’or”. Segons aquesta creença, al principi no hi havia res, només un oceà infinit de consciència. En aquest oceà, el déu Brahma va aparèixer com un lotus que emergia del melic de Vishnu, el déu de la preservació.

Brahma va crear el món a partir de la seva pròpia substància, dividint-se en dos: el cel i la terra. Va crear els déus, els humans i tots els altres éssers vius. Va crear també els cicles de la vida, la mort i la reencarnació.

Segons aquesta tradició, el món passa per cicles de creació, preservació i destrucció. Aquests cicles es repeteixen una i altra vegada, i cada vegada que el món és destruït, Brahma el torna a crear.

Aquesta és una breu descripció del relat de la creació segons l’hinduisme, però cal tenir en compte que hi ha diferents versions i interpretacions d’aquesta història en les diferents escoles i tradicions hindús.